Aquest matí he tingut una conversa molt interessant: al meu company de feina no li agraden els Nadals. He vist també per les xarxes socials comentaris d’internautes que desitgen que aquestes festes passin ràpid. Pel que veig, la imatge que ens volen fer creure de la felicitat del Nadal no arriba a tothom. Hi ha qui voldria posar-se a dormir la nit del 24 i llevar-se el dia 7, desaparèixer del mapa, deixar d’existir, convertir-se en fum, esvair-se. Realment són dies en què els sentiments estan a flor de pell perquè ens han venut la pel-lícula que durant el Nadal (i em pregunto perquè només durant aquesta època) hem de viure amb unió i harmonia; com si el món s’aturés durant aquestes dates, com si per uns dies els sentiment negatius deixessin d’existir i els àpats familiars estiguessin formats per famílies idíl-liques que visquessin en el paradís abans que Eva s’hagués menjat la poma.
Els menjars d’empresa són un altre costum que remarca aquestes festes, sobretot quan arribes tard al restaurant i has d’asseure’t al costat del company que no cau bé a ningú o encara pitjor, al costat del teu cap, a qui hauràs de riure les gràcies durant un àpat que de segur no et farà profit. Malgrat tot, decideixes aprofitar l’oportunitat per a intentar ser el més cordial possible i estar a l’alçada de les circumstàncies, encara que et costi un mal de ventre.
Desprès de reflexionar molt en el tema, he arribat a la conclusió que el Nadal requereix d’entrenament. Com, sinó, podem superar any rere any aquesta prova de foc? He estat pensant diferents formes d’aclimatar el cos i la ment a tan entranyables dates, però he conclòs que aquesta ha de ser una activitat individual i conscient, una activitat que requereix del mateix esforç i rigor que anar a córrer cada dia, de fet més que una activitat seria un gran repte.
Us repto a ser esportistes emocionals, a posar en pràctica cada dia actituts positives davant la vida, davant els problemes i els anhels; us convido a practicar aquest nou esport amb les persones que teniu a la vora.
Es tracta de no deixar d’expressar les emocions quan els sentiments us brollin, de dir “t’estimo” quan està a punt de sortir la paraula màgica dels teus llavis temerosos. Es tracta d’abraçar i felicitar quan el cor t’ho demani i no quan la societat t´ho imposi. Et convido a treure tota la tendresa i dolçor que portes a dintre i que embolcalles, protegeixes i amagues per a que no se’t vegi fràgil, sigui perquè no és el moment o el lloc adequat o potser per por molts cops a tenir un desengany. Sé que aquest no és un esport qualsevol, és un esport per als més atrevits i conscients, per als que decideixen apostar, per als que volen obrir el cor i viure en pau. M’atreveixo a dir-te que si has arribat fins aquí en aquest escrit, si no l’has deixat a mitges perquè t’ha paregut carrincló o vulgar, aquest pot ser el teu esport, i amb tot el meu amor et desitjo: ¡Bon Nadal!
Fruites Barberà desitgem a tots i totes que sigueu feliços i que tingueu molt molt Bones Festes.
Leave a comment