Poques persones de les Terres de l’Ebre no han sentit a parlar de la tia Pepeta, “la Paisana”. Josefa Sol ( 1916-1995). La Tia Pepeta passava les hores al menjador de la seva masia situada a l’Horta de Pimpí, a Tortosa, en una estança enfosquida per la poca claror que deixava passar la persiana, sempre mig baixada. A l’exterior, la gent esperava el seu torn sota les parres, asseguda en cadires de fusta o als pedrissos que enfrontaven la casa. De vegades, el vent bufava fort, però res detenia aquella espera devota d’uns consells que eran escoltats amb tanta fe.
La tia Pepeta seguia el seu instint natural i sabia de les situacions personals de moltes de les famílies del territori millor que qualsevol capellà de l’època. La seva veu suau, la monyeta de color gris i la fesonomia d’aquella cara angulosa d’ulls blaus com el cel, quedarà en la pintura memorística de molts de nosaltres. Les novenes miraculoses com a remei per enfortir els marrecs van ser imposades per mares i iaies convençudes de la seva efectivitat.
El Rovell d’ Ou amb Cervesa o Cafè i sucre, un dels remeis per als infants que menjaven poc, va ser el complement vitamínic d’un temps en què els suplements en comprimits encara no estaven a l’abast de tothom. El vam prendre la majoria de criatures de l’època que ens hem fet grans entre els records d’aquella masia i la seva mestressa, la inoblidable Paisana.
“Ai! Pepeta Paisana,
mans d’aigua i saó
dies de llum ben blava
baix la parra, en la mirada
d’aquells ulls plens de raó”.
Leave a comment